Després de renovar forces a Zarautz, amb el bany a les aigües del Cantàbric, aquesta brisa de muntanya i la visió dels cossos esculturals dels surfers -per favooooor - hem arrencat a les 6'30h direcció Deba. Ah, sí. I després del soparillo a can Arguiñano, veient la posta de sol - oooooohhhh. Enveja, enveja.
El passeig pel costat del mar fins a Getaria és preciós, un munt de gent corrent i caminant a aquella hora del matí - i la Laster dient "no m'estranya, amb aquest paisatge ho faria fins i tot jo" - segur???. A Getaria ja comencen unes pujadetes que Déu n'hi do, però mira anem fent pim pam pim pam uno vienen y otros van...qué pasa paletos!!!!
Quan arribem a Zumaia, tenim una gana de mil dimonis, i ens fotem un esmorzar d'aquests dels nostres - visca les napolitanes de xocolata!!! Mentre estem allà, passen uns tios tocant la dolçaina - és Sant Pere! I festes a gairebé tots els pobles de la zona. Ah! I vaga general a Euskadi... Per sort la del forn no en fa :)
Quan sortim de Zumaia estem acollonits, hem de pujar dues muntanyes una darrera l'altra, i no sabem com posar-nos-hi... Comencen els ratets de silenci, cadascun agafa el seu ritme i mira de col·locar-se bé la motxilla... I amunt!!! Quina calor, jeje. Sort que el paisatge val la pena - el paio que posa les muntanyes no se n'ha deixat ni una el molt kabró...
Ara continuo jo. Vam pujar les muntanyes que ens indicava la Mitxi amb molta dignitat. Si. Dignitat crec que és la paraula correcta. No us direm si ho vam fer bé o malament; si vam patir o vam fer sobrats; si vam suar o no; si vam penedir-nos d'estar allí o haguèssim preferit estar a Playa Bávaro fent una caipirinha; simplement, ho vam fer amb la dignitat dels èssers superiors que estan molt per sobre dels simples i vanals mals de la majoria, és a dir, la plebe, és a dir vosaltres, TU que estàs llegint les nostres penúries peregrines.
Amb la mateixa dignitat vam arribar a Deba. Un poblet fet amb molta mala idea perquè l'alberg estava a dalt de tot, l'oficina de turisme on s'ha d'anar a buscar la clau de l'alberg està a baix de tot.....l'alberg està mal senyalitzat, peraccedir-hi has de pujar unes escales del Paleolític inferior que després de 25 km et fan repassar tots els antecedents del senyor alcalde de Deba (en endavant, Antxón), sort d'uns miraculosos ascensors que t'eviten un desnivell de 100 metres verticals. Però hi ha més: en plena vaga dels "sindicats d'allí", com ens va indicar un policia, resulta que estava tot tancat menys els bars de de la platja (el negoci és el negoci), un supermercat i el bar de davant de l'Ajuntament. Si es que es pot fer vaga, però los viinitos, las pikas, los katxis, i la resta de begudes típiques d'allí que no las dejen de hacer ahiva la hostia!!!!
Vam dinar a un restaurant del costat de la platja. Fantàstic. Una paella deliciosa, i una sopa boníssima servida per la senyora del restaurant, molt de Deba ella. Vam dormir a l'alberg, que és com una casa de colònies. Vam parlar durant molta estona amb alguns dels companys peregrins. L'alberguero era un "patxi" molt simpàtic, realment simpàtic, amb qui vam fer bones migues. Tant bones migues que crec que la millor manera de fer-li un homenatge és reproduint el seu acudit que ens va explicar, estirats a la llitera:
"Sabes por qué a la selección española se le llame El Circo?...No (això jo)...Porque tiene los malabaristas de Barcelona, los leones de Bilbao i....los payasos de Madrid!!!!!
JUAS JAUS JUAS. Quin fart de riure ens vam fer. Després ens va explicar que ell, el que més odia (cito textual) és Madrid; de fet, diu que el seu nebot ha sortit igual que ell, que odia a mort Madrid (com deu ser l'angelet, eh!). La veritat és quel'alberguero de Deba ens va tractar molt i molt bé i des d'aquí us diem que val la pena estar parlant amb ell.
La segona historieta a Deba, poble on se seguia massivament la vaga dels sindicats abertzaleaks, va ser que.....jugava España contra Paraguay. Vam alliçonar convenientment al Johnny perquè, si marcava Espanya, tingués en compte que estàvem a un poble abertzaleak on, previsiblement, anirien majoritàriement amb Paraguay. Que no fes com el david a la boda d'Asier, que es va pujar a sobre d'un sofà i va cridar: Eh. Que ha marcado España!!! España!!! España!!!. El johnny sabia perfectament que si feia això, l'endemà podíem ser portada del Diari GAra, o millor, complir la tradició de que un españolito fa puenting sense corda des del campanar de Deba.
Vam començar bé, sopant molt bé unes braves i uns pinxos de collons. El bar ple de gent. Els cambrers uns bascos de Medellín (que no sabeu que els bascos neixen a on els hi surt dels collons o què?). El partit era igualat. El Johnny s'anava posant tens. Acaba la primera part. 0-0. Noi quins nervis. Les galtes del Johnny reflexaven intensitat, estava posat dins del partit...Va deixar anar el primer comentari, fluixet...es va deixant anar...ja no sap si està a Deba o a un bar de la Part Alta de Tarragona...Villa!!!! a la banda y busca la espalda!!!!!....Iniesta!!!! Al loro!!!...Surt Llorente. Si no pot ni respirar (potser les XL no han arribat a la selecció... Ens imaginem a Gorka Bruce cridant a casa quan veu que Llorente surt al camp.
Piiiiiiip!! Penalti contra Espanya. El Johnny no sabia si sortir al carrer i cridar fins a cancel·lar la vaga abertzaleak, o demanar-se un Johnny Walker amb Red Bull per morir directament a la barra del bar de Deba. Algú més valent que ell va lamentar públicament el penalty. Chut....i para Sant Iker Casillas!!!
Uuuueeeeeee!!!!! Toma!!!!! El Johnny perd la por i la vergonya i fot un crit que desperta a mitja Euskal Herria. jo ja veia al Johnny dormint a sobre d'un pal de 10 centímetres de diàmetre al bell mig de la plaça major amb tot el poble tirant-li kiwis o alguna fruita més autòctona.
Aquí la gent va començar a treure's la careta, el Johnny el primer, i sense por ni vergonya, tots els que anaven amb Espanya van fer un pas endavant i no van poder reprimir més les seves ganes, la seva implicació i la seva força per a què La Roja superés aquella eliminatòria.....un momnet....Penalty a Villa!!!!!!! La gent en èxtasi, el Johnny quasi s'abraça a un jugador de rugby que tenia darrera....la gent cridant....Chuta Xabi Alonso....FALLA!!!!....a algú va estar a punt d'escaparse-li: el puto b.....ostia, que estic a Deba!!!!!...Bueno Xabi, bueno!!!!!!
Tothom boig.
El que estava passant s'escapava de tota lògica. Penalty contra Espanya. Fallen. 3 minuts després penalty a favor d'Espanya. El falla un basc. Nosaltres al poble més abertzaleak...com mola el Camino del Norte.
Continua el partit fins que marca Villa!!!! La farmàcia de Deba tenia cua a la porta. La gent demanant Orfidals i Trankimacins...el farmacèutic dient: a ver Txomin ostia, hacemos vaga, o no hacemos vaga la hostia...el Johnny s'acabava d'engreixar uns quilets amb aquell gol i ja es veia tornant a casa com José Tomàs quan surt de la Monumental.
S'acabava el partit. El dia. i comença el record d'un gran dia a un poble molt peculiar, molt maco, i que té un gran bar amb una gran tele que, des d'avui té uns posters amb les cares de tots els que van celebrar el gol de Villa dins d'una diana. Però dues preguntes: per què posa Wanted i no Nahi; i una segona i més important encara: per què tots els cartells estan en Din A-4, i el del Johnny en Din A-0?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada