LA continuació del camí estava uns metres més avall. Sortim i hi anem. Quina sorpresa!!!! És una pujada!!! Visca, Visca!!! Visca? La mare que la va parir!!!!
Ah no? Això és un altre dia. Bé. Doncs és una pujada, com moltes d'altres. És el que tenen les pujades. Que puges. I si a sobre és el primer que fas quan comences a caminar...doncs no vegis. I sabeu què és el millor? Que despré de pujar, baixes. Mola eh?
Ah no? Això és un altre dia. Bé. Doncs és una pujada, com moltes d'altres. És el que tenen les pujades. Que puges. I si a sobre és el primer que fas quan comences a caminar...doncs no vegis. I sabeu què és el millor? Que despré de pujar, baixes. Mola eh?
Això si, ràpidament, el paisatge es torna maco, preciós, espectacular!!! La muntanya que rodeja Donosti és brutal (perquè a un lloc com Donosti poden conservar l'entorn natural que tenen i, en canvi, a Tarragona ens carreguem una muntanya sencera per posar-hi una autovia entre una carretera nacional i una autopista?), el verd dels seus camps és insuperable, i la quantitat d'animals que veiem fan que la Mitxi s'ho passi pipa. De fet, ens deturem molta estona a una granja de vaques on aquestes tenen la costum de llepar els braços quasi fins a empassar-se'ls. Vaja, els braços braços no; els de la Mitxi. Nosaltres ens entretenim amb el gos pastor que és molt simpàtic i sociable.
Ens hem trobat amb nous peregrins fruit del nostre entreteniment: les polaques, un home solitari que s'acopla a nosaltres sense dir res....en fi, estem entrant al Camino.
Desconeixem per què, però al País Basc hi ha la costum de vallar els camps i posar, o unes portes, o uns passos que són una putada si ja comences a portar alguns quilòmetres. L'espectacle d'alguns de nosaltres és digne de ser vist. Quina agilitat! Quina flexibilitat!! Quin estat de forma!!!
L'etapa és preciosa i, per referències, Zarautz ha de ser maco perquè si, pel que tenim moltes ganes de ser-hi. Quan hi arribem, com que som més xulos que ningú, ens hem regalat quasi 1 hora més del compte. Per què? Perquè hem volgut anar a l'alberg juvenil on, bàsicament, ens han fomut una patada al cul (Gràcies senyors de l'Alberg Juvenil de Zarautz, se'n poden anar a prendre pel....), i que per més divertiment nostre, està al final del poble. Com que tenim molt bon humor i caminem com a superhumans sense l'aureola groga del Bola de Drac, doncs hem anat a uin alberg que està al centre del carrer principal, a 30 segons de la platja, al rovell de l'ou d'on s'ha d'estar a Zarautz.
Sabeu, hem estat uns peregrins de puta mare. Hem anat a dinar de menú a un xiringuito del passeig de Zarautz: ens hem fotut un xampú la Cris i jo que ens ha sentat de collons. Quins espaguettis i quina paella...és que quan es té gana!!!! De veritat, hem dinat molt bé. Després, hem tornat a l'alberg per agafar lloc i ens hem dutxat i rentat la roba. L'alberg està molt bé.
Tots menys el Joan hem anat per la tarda al passeig i a la platja-. el Ge a remullar-se els peus i aveure surfejar; la resta a mullar-se els peus i a veure els surferos!!!! Al loro!!!! L'espectacle que s'organitza a aquest lloc és molt xulo, i val la pena veure-ho.
Ens hem trobat amb nous peregrins fruit del nostre entreteniment: les polaques, un home solitari que s'acopla a nosaltres sense dir res....en fi, estem entrant al Camino.
Desconeixem per què, però al País Basc hi ha la costum de vallar els camps i posar, o unes portes, o uns passos que són una putada si ja comences a portar alguns quilòmetres. L'espectacle d'alguns de nosaltres és digne de ser vist. Quina agilitat! Quina flexibilitat!! Quin estat de forma!!!
L'etapa és preciosa i, per referències, Zarautz ha de ser maco perquè si, pel que tenim moltes ganes de ser-hi. Quan hi arribem, com que som més xulos que ningú, ens hem regalat quasi 1 hora més del compte. Per què? Perquè hem volgut anar a l'alberg juvenil on, bàsicament, ens han fomut una patada al cul (Gràcies senyors de l'Alberg Juvenil de Zarautz, se'n poden anar a prendre pel....), i que per més divertiment nostre, està al final del poble. Com que tenim molt bon humor i caminem com a superhumans sense l'aureola groga del Bola de Drac, doncs hem anat a uin alberg que està al centre del carrer principal, a 30 segons de la platja, al rovell de l'ou d'on s'ha d'estar a Zarautz.
Sabeu, hem estat uns peregrins de puta mare. Hem anat a dinar de menú a un xiringuito del passeig de Zarautz: ens hem fotut un xampú la Cris i jo que ens ha sentat de collons. Quins espaguettis i quina paella...és que quan es té gana!!!! De veritat, hem dinat molt bé. Després, hem tornat a l'alberg per agafar lloc i ens hem dutxat i rentat la roba. L'alberg està molt bé.
Tots menys el Joan hem anat per la tarda al passeig i a la platja-. el Ge a remullar-se els peus i aveure surfejar; la resta a mullar-se els peus i a veure els surferos!!!! Al loro!!!! L'espectacle que s'organitza a aquest lloc és molt xulo, i val la pena veure-ho.
Ahir, el Joan ens va voler convidar a sopar a Donosti (és el que té anar amb el Joan), i per tornar-li la sorpresa, vam reservar taula al restaurant de l'Arguiñano. Som uns peregrins de puta mare o què?!?! El vam fer patir una mica, com és normal, però la sorpresa li va gradar molt. Mireu: deixeu-vos de peregrinos autènticos i de històries: tasteu el restaurant perquè està prou bé, i potser si teniu sort el veureu i una cosa més per explicar, no?
Ah. I de pas hem celebrat els aniversaris de la Betty i de la Mitxi. Per saber l'edat ho feu fer escrit i us contestarem per correu certificat.
Així, la Mitxi, surt del restaurant per anar fotografiant la posta de SOl. Excel·lent!! Bé, excel·lent la posta de Sol perquè les fotos encara no les hem vist.... Continuo. I a una taula estan les polaques, el de barna, etc, etc que li diu que si sap on estem: "és el restaurant de l'Arguiñano!!". La Mitxi, gens sobrada li respon: "Ja ho sabem. Estem sopant dins". Recordeu aquella imatge del Dr. Slump caient-li el moc? Doncs així s'ha quedat ell.
Minuts més tard, a les 22 menys 5 han entrat a veure el restaurant...i a nosaltres sopant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada