Ho haveu vist!!!! La mare que ens va parir!!!!
Quina etapa!!! Recordeu quan ens enfotíem que a la Mitxi li sortia el mal a les baixades....doncs és veritat!!!! És la primera vegada que ens posem d'acord sense discusió: que vingui una pujada!!!!
I no és que no hi hagi hagut pujades. Perquè em sembla que em pujat més que el preu de la gasolina, però és que les baixades eren tant empinades que et quedaves sense força als genolls.
El Patxi, l'alberguero de Deba ens havia dit que fins a Markina eren "20 quilómetros de monte, ahiva la ostia". I el Patxi tenia raó. Però només sortir de Deba ens hem trobat a un amic basc que fregava la tercera edat, i enmig d'una pujada ens ha dit que "hasta Markina todo es llano joder". La mare que el va parir. Si me'l trobo ara li foto un gec d'òsties i el tiro monte avall a ca'l Patxi.
Aquest home el concepte llano no el té clar. Iep! o llano en euskera vol dir unes pujades i unes baixades que us cagareu els calçotets i que enyorareu les pujades i baixades de la Tarraco Imperial.
Una vegada ja m'he cagat amb el tiet, hem de dir que l'etapa ha estat preciosa. El grup ha lluitat per mantenir-se unit el màxim temps possible, però el Johnny B. Good, quan el grup de poloneses que ens acompanya li ha donat corda, s'ha llençat i en breu tindrem una nova cimera internacional Tarragona- Polònia, en aquest cas.
Nota: si el Johnny hagués fet la carrera diplomàtica ara estaria a Gaza i els israelins i els palestins s'estarien fent petons i abraçades....
La Cristina m'ha deixat intrigat per la seva professionalitat: s'hidrata quan toca, controla les pulsacions, fa les necessitats als llocs previstos....en canvi, la resta és l'anarquia pura: la Betty porta la motxila fatal, el Johnny carrega la seva ja tradicional bossa de plàtic am b peres, pomes i les tortias de trigo de la Deta, el Ge sua com un condemnat, la Mitxi crec que ni es fixaria en un home moribunt si al costat hi hagués una oca, una vedella, un ase, o un tigre de bengala!!!
Hem de reconèixer que la nostra idea inicial era arribar a Cenarruza, però arribats a Markina, ens hem sentat a una terrasseta per agafar forces, i d'allí ja no ens hem pogut moure: quins pinxos, quines canyes de xocolata....
Per la tarda he anat a la Biblio de Markina i, de pas, he entrat al frontó on jugaven a cesta punta; quin esport! és vibrant, ràpid, espectacular...i perillós. A un dels xavals li ha anat la pilota al peu i no ha plorat per dignitat....per cert, deu ser la amteixa dignitat que la de la Betty i la Mitxi al camí francés....
Hem sopat quatre pinchos, unes canyes i a dormir!!!!
Avui farem nit a Markina, i demà anirem a Guernika, a veure l'arbre, Chillida i a menjar més pinxos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada