No. no tenim cap Pichi Alonso ni res. Senzillament que us explicarem com vam arribar a Irún, què vam fer, què no vam fer, com ens va anar, etc, etc.
Sortits des de l'Estació del Camp de Tarragona (en endavant Estació del campirri de Tarragona) a on hem arribat en bus. El viatge ha estat molt llarg i els nostres amics de la Renfe ens l'han amenitzat amb dues pel·lícules: Fama (un bodrio) i Àgora (bodrio i mig). Amb la forma del seient al cul arribem a Irún. "Perdone. Qué es de aquí usted?" Quina mítica pregunta. "y un sitio para comer?". Trobem l'alberg ràpidament. Està ben a prop de l'estació, però no obren fins les 16h. Cap a dinar!!!
Anem a parar a un lloc que ens recomanen uns amables senyors amb el nas vermell i el caminar tosc: "Este sitio está de puta madre". Cap a dins!! Mengem tots molt bé menys la Mitxi que acaba sentenciant que ella no pensava menjar cap animal més en tot el Camino.........UUUUUEEEEEEE!!!!!! Dinem collonudament. La Mitxi va menjar ànec després d'assegurar-li que eren les aletes de l'ànec (en realitat era la cuixa), l'Esther i la Cris pollastre ple de pernil i formatge (quasi res!). Això si: postres casolans: cuajada, flam amb nata,...i quins postres.
Després de dinar fem guàrdia davant de l'alberg, què és un primer pis. Allí hem vist a alguns dels companys que ens acompanyaran els propers dies. A les 16h no ens ve a obrir ningú. Som els primers. Al final la Cris puja i es troba el pis obert amb l'alberguera, una francesa peculiar, panxa i feliç allí esperant que pugem (quina paxorra!!!!). I pugem. I ens dona les credencials que ens hem d'omplir nosaltres. La Cris, que pensa anar per feina, decideix que ella arriba a Santiago avui mateix....I punt!!!! I a la credencial posa que arriba a Santiago el 26 de juny. Pa xulo xulo, mi.....
Sortits des de l'Estació del Camp de Tarragona (en endavant Estació del campirri de Tarragona) a on hem arribat en bus. El viatge ha estat molt llarg i els nostres amics de la Renfe ens l'han amenitzat amb dues pel·lícules: Fama (un bodrio) i Àgora (bodrio i mig). Amb la forma del seient al cul arribem a Irún. "Perdone. Qué es de aquí usted?" Quina mítica pregunta. "y un sitio para comer?". Trobem l'alberg ràpidament. Està ben a prop de l'estació, però no obren fins les 16h. Cap a dinar!!!
Anem a parar a un lloc que ens recomanen uns amables senyors amb el nas vermell i el caminar tosc: "Este sitio está de puta madre". Cap a dins!! Mengem tots molt bé menys la Mitxi que acaba sentenciant que ella no pensava menjar cap animal més en tot el Camino.........UUUUUEEEEEEE!!!!!! Dinem collonudament. La Mitxi va menjar ànec després d'assegurar-li que eren les aletes de l'ànec (en realitat era la cuixa), l'Esther i la Cris pollastre ple de pernil i formatge (quasi res!). Això si: postres casolans: cuajada, flam amb nata,...i quins postres.
Després de dinar fem guàrdia davant de l'alberg, què és un primer pis. Allí hem vist a alguns dels companys que ens acompanyaran els propers dies. A les 16h no ens ve a obrir ningú. Som els primers. Al final la Cris puja i es troba el pis obert amb l'alberguera, una francesa peculiar, panxa i feliç allí esperant que pugem (quina paxorra!!!!). I pugem. I ens dona les credencials que ens hem d'omplir nosaltres. La Cris, que pensa anar per feina, decideix que ella arriba a Santiago avui mateix....I punt!!!! I a la credencial posa que arriba a Santiago el 26 de juny. Pa xulo xulo, mi.....
Albergats, dinats, i plens d'energia, anem cap a Hendaya amb el Topo, un tren petitet d'allà amb la corresponent alegria de la Betty. Arribem a Hendaya i busquem un lloc que ens posi el segell. Ho fa un restaurantet a on anem a parar, a on el Joan evidentment s'hi enrotlla i a on, evidentment també, ens fem la foto oficial d'inici del Camino del Norte. No cal dir que va ser una foto automàtica, en aquest cas amb cadira pel terra. Creuem el pont que deix Hendaya, és a dir França, i entrem a Irún, és a dir Espanya, o Estat Espanyol, o Euskadi, o Euskal Herria, o.... PROU! PROU PROU PROU!!! A Irún i punto!!! Que aquí mano jo!!!!!
Eren festes i, per tant, gaudim de l'ambient, ens fem un champú, o una pika com es diu per allà, sopem i ens disposem a començar un nou repte. El Camino del Norte!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada