Per què Eskerrik asko? Eskerrik asko vol dir gràcies en euskera (pels que no ho sabieu)...aquest és una vessant poc explotada en el nostre blog.....la de difusió cultural.....idiomàtica....gastronòmica.....ja li donarem voltes ja.
Com us anava dient.....Eskerrik asko vol dir gràcies. I direu: gràcies per què?...I si no ho dieu m'és igual perquè us ho penso explicar igualment!!! Eskerrik asko perquè el Sanju, la Helena i el David des de Tarragona, l'Ignacio desde Reinosa, l'Amaya i l'Íñigo des de Bilbao, i els ja dits abans Asier, Naiara, Gorka Bruce i Danel Bruce ens van venir a rebre, ens van acollir, ens van donar el seu escalf, i vam poder gaudir amb la millor rebuda que ens podien haver donat.
Tot això, no ho dic perquè dues hores després d'arribar ens estàvem foten uns xuletons de vedella de més d'un quilo a Txakolí Simon gràcies al bon criteri de l'Asier, sinó perquè estar amb ells ens va posar molt contents. És veritat, als catalans que ens omplin la panxa ens condiciona l'opinió, però us asseguro que si enlloc d'aquella vedella, ens haguèssin ofert alguna altra cosa, (jo que sé, un cochinillo, una lubina a la vasca, unos pinxos de tortilla, un potaje, unas alubias,... no sé, algo otro), estaria dient el mateix...però Asier, ese sitio es de puta madre!!!! Llévate a Ángel allí que lo harás feliz!!
Centrem-nos. L'etapa va ser de pur tràmit, excepte una altra refotuda pujada, i una reconsagrada baixada que et porta directament a l'Església de la Begoña. Eren les últimes....per enguany. Seguit d'aquí vam passar per una de les zones més luxoses de Bilbao, plena de locutoris, supermercats de cus-cus, i cantonades amb grupets de jovenets (o no) d'origens diversos (àrabsm africans, xinesos,...). Si estàvem a la Moraleja de Bilbao!!!!!
Ara que hi penso....segur que l'Asier ja deu haver portat a l'Asier al Txakolí Simon. Ángel, brivón!!!
Vam anar tant bé que els nostres amics que ens esperaven van flipar de la nostra velocitat caminant. Què us pensaveu? Ells encara rentant-se les dents i nosaltres com uns senyors al Casco Viejo fotent-nos unes palmeres de xocolata que a la Betty li sortien els ulls d'òrbita.
Una senyora ens va indicar que teníem 20 minuts fins al nostre destí final per enguany: l'alberg Silken Indautxu de quatre estrelles. Què! cadascú va a l'alberg que vol!! Torno amb la senyora. Señora. Mire. Usted no tiene la culpa porque no sabe con quin estaba hablando pero, ese señor calvo y esa chica alta, junto con el chico cabezón de la preilla, esa otra que le habla a ese perro y la que hace cara de dormida, son unos locos que caminan a una velocidad que ni el Usain Bolt. Así que, de 20 minutos nada. Diez y sobraos. Que no somos de Bilbao pero tenemos amigos allí. Ahiva la ostia joder Xomin!!!!!
Osti. Enguany, aquest blog ha baixat molt el nivell no? que se n'ha fet d'aquell text ben escrit, ben pensat, treballat...ara tot son ahiva la ostia, de putas madres i tot això. Qui diu que els catalans són gent tancada. Si se'ns pega tot!!!!!
Bé. Som tant ràpids que vam haver d'esperar a la penya perquè ens portessin les coses per dutxar-nos a l'alberg de quatre estrelles. Just a l'arribar es va posar a ploure. Abans, ens havíem equivocat de carrer per trobar-nos amb l'Íñigo (de ressaca) que anava a treballar. En resum, que ni els nostres amics s'esperaven que anèssim tant ràpids. i això que viuen al costat!!!!
Ens vam dutxar en mitja hora i vam esperar que arribessin la resta. Bé, la resta és l'Íñigo, que s'ha passat mitja vida estudiant a....perdó, estudiant, estudiant, doncs no. Serà vivint i gaudint de "Bilbo, la noite". Doncs resulta que no sabia on estàvem!!!
La resta us l'expliquem tot seguit, però com que ja no és pròpiament etapa, mereix un capítol a part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada